Sobre un lleu prestatge de fusta, una r\u00e0dio antiga, de les de l\u00e0mpades per escalfar, posava ritme a la tarda amb les notes familiar de l\u2019Indian Summer, sintonia d\u2019entrada pel consultori de la Senyora Francis, un programa d\u2019\u00e8xit entre els cinquanta i els seixanta. S\u00ed, Glen Miller marcava el comp\u00e0s de les puntades de la meva mare quan, un cop enllestida la feina de la llar, cercava la llum perfecta al cosidor, una habitaci\u00f3 espec\u00edfica de casa, per, sovint, m\u00e9s gaudir que treballar. Perqu\u00e8 la meva mare estimava la roba, l\u2019agulla i el fil; estimava cada puntada, cada trau, cada repunt; estimava cada embastat, cada bot\u00f3, cada plec. La llum de la tarda entrava sense ombres per la finestra fins al taulell de la vella Singer, la seva m\u00e0quina de cosir; ella, segons la feina, treballava a la m\u00e0quina o a la taula rodona, melic estrat\u00e8gic de tota la cambra.<\/p>\n\n\n\n
Jo era molt petit quan em posava al seu costat per fer els deures. Ocupava una breu porci\u00f3 de la taula i escampava amb prud\u00e8ncia totes les meves eines. Ella, pacient i en silenci, escoltava la r\u00e0dio i m\u2019observava: seguia la meva m\u00e0 esquerra recargolant cada lletra, i tamb\u00e9 la meva llengua, girant i girant sobre els meus llavis quan, inquieta, acompanyava el meu esfor\u00e7; seguia la meva incipient lectura i somreia quan s\u2019adonava del progressiu augment de la velocitat de les paraules; i tamb\u00e9 seguia el meu gratar de cap quan alguna p\u00e0gina d\u2019operat\u00f2ria matem\u00e0tica esdevenia rebel de solucionar. Jo la mirava, ella em mirava i, sense gaires paraules, premiava els meus somriures d\u2019\u00e8xit amb els seus somriures.<\/p>\n\n\n\n
Una tarda, admirat per la precisi\u00f3 de la seva feina i el gaudi que li comportava, vaig embadalir-me mirant-li els dits i el pas repetitiu del fil roba amunt i roba avall. Ella, gaireb\u00e9 sense mirar-me em va dir.<\/p>\n\n\n\n
– Que potser… t\u2019agradaria provar?<\/em> La mare va cercar un retall de roba i el va posar sobre la taula, a sobre, un bri de fil i una agulla.<\/p>\n\n\n\n – La primera feina que haur\u00e0s d\u2019aprendre ser\u00e0 la d\u2019enfilar l\u2019agulla.<\/em> Les rialles de la meva mare eren de cot\u00f3 fluix. Em veia traient fum, llepa que llepar\u00e0s el bri de fil, en lluita aferrissada amb el male\u00eft forat de l\u2019agulla, que ja em dir\u00e0s per qu\u00e8 caram l\u2019han de fer tan petit; i ella sense parar de riure. Per\u00f2 les rialles eren de cot\u00f3 fluix, no feien mal, s\u2019encomanaven i, a l\u2019instant, veient com era d\u2019impossible la meva empresa, qui no parava de riure era jo; aleshores, el seu riure m\u2019embolcallava i, sense adonar-me\u2019n, era jo qui acompanyava el seu cascavell amb el meu.<\/p>\n\n\n\n – D\u00f3na-m\u2019ho, ja ho far\u00e9 jo, que veig que no pots.<\/em> D\u2019una revolada ja m\u2019havia dit que la seva feina no era tan f\u00e0cil com jo pensava. Aleshores, els seus dits varen volar per sobre l\u2019agulla i, per art de m\u00e0gia, un cop passats per sobre, ja eren a l\u2019altra banda amb l\u2019agulla enfilada.<\/p>\n\n\n\n – Apa, t\u00e9, prova!<\/em> I la prova va comen\u00e7ar com una festa: ara una puntada, i un somriure, i una altra puntada, i una riallada; una altra puntada i era jo qui somreia, i una altra, i era jo qui feia la riallada. Tarda m\u00e0gica: m\u00fasica a la r\u00e0dio, llum de tarda i de tardor entrant per la finestra i il\u00b7luminant l\u2019estan\u00e7a, la meva mare rient i jo\u2026 acompanyant-la.<\/p>\n\n\n\n Les portes eren obertes, no calien claus, ni panys. Aleshores, la festa de somriures i rialles es va aturar per un moment en sentir una veu coneguda que entrava per la porta. Era la nostra ve\u00efna amb la seva filla gran: cares conegudes, veus conegudes, somriures familiars, afectuoses mirades, que de seguida varen solidaritzar-se amb la nostra festa de llum, m\u00fasica i rialles, testimonis d\u2019un marrec, amb fil i agulla, donant puntades a un retall de drap.<\/p>\n\n\n\n – Mira-te\u2019l, que eixerit! \u2013va dir la ve\u00efna.<\/em> A mitja puntada vaig esborrar els meus somriures. la mare seguia somrient, tamb\u00e9 la ve\u00efna, i tamb\u00e9\u2026 la seva filla que afectuosament em despentinava els cabells.<\/p>\n\n\n\n Vaig recuperar l\u2019operat\u00f2ria, el llapis la goma i la reflexi\u00f3. La mare, la ve\u00efna i la seva filla varen parlar\u2026 no s\u00e9 de qu\u00e8. Jo vaig fer que comptava i, dissimuladament, em vaig passar la m\u00e0 per l\u2019entrecuix. Uff!! Quina sort, la tita\u2026 seguia all\u00e0!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Sobre un lleu prestatge de fusta, una r\u00e0dio antiga, de les de l\u00e0mpades per escalfar, posava ritme a la tarda amb les notes familiar de l\u2019Indian Summer, sintonia d\u2019entrada pel consultori de la Senyora Francis, un programa d\u2019\u00e8xit entre els cinquanta i els seixanta. S\u00ed, Glen Miller marcava el comp\u00e0s […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":30,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7],"tags":[6],"class_list":["post-25","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio","tag-quim-haro"],"yoast_head":"\n
– Vols dir mare.<\/em>
– Per qu\u00e8 no? De veritat, no \u00e9s tan dif\u00edcil. Segur que en la teva operat\u00f2ria n\u2019hi ha operacions amb m\u00e9s dificultat que donar quatre puntades a un retall de roba.<\/em>
– Doncs tens ra\u00f3, per qu\u00e8 no? Deixa-m\u2019ho provar.<\/em><\/p>\n\n\n\n
– No ha de ser massa dif\u00edcil. T’he vist fer-ho i a tu et surt en un tres i no res. Suposo que a mi em costar\u00e0 una mica m\u00e9s per\u00f2\u2026<\/em><\/em>
– Segur que s\u00ed, apa, prova-ho!<\/em><\/p>\n\n\n\n
– Tu ja ho sabies que no podria.<\/em>
– Per\u00f2 tamb\u00e9 sabia que ho havies de provar. Totes les feines tenen la seva dificultat i, de la meva feina, aquesta d\u2019enfilar l\u2019agulla n’\u00e9s la m\u00e9s petita.<\/em><\/p>\n\n\n\n
– Gr\u00e0cies, mare.<\/em><\/p>\n\n\n\n
– Has vist! \u2013vaig respondre jo sense mirar-me-la, no fos que em cos\u00eds un dit.<\/em>
– Quinito! \u2013em va dir la seva filla amb una xanxa preparada.<\/em>
– Digues! \u2013vaig dir jo ple d\u2019un orgull especial com aquell que aconsegueix una fita impossible per la resta.<\/em>
– Saps que els hi passa als nens que cusen?<\/em>
– No! Qu\u00e8 vols que els hi passi?<\/em>
– Que els cau la tita!<\/em><\/p>\n\n\n\n