Roger Roura ha parlat amb el tiktoker torderenc, Abraham Galera. Més conegut com a Abrigaca, l’home que dona veu a les històries amagades dels cambrers.
Abraham Galera va vestir la samarreta del primer equip del Club Futbol Tordera entre el 2012 i el 2016. Enmig, va marcar un dels gols més decisius de la història del club, el que donava l’ascens a la temporada 2013-14
P: Quin és el millor record que guarda d’aquesta etapa?
R: Sens dubte, el gol de l’ascens de l’any del centenari. Va ser una temporada amb equipacions especials, amb gent que va fitxar per pujar de totes totes, i que fos jo la persona que fes el gol de l’ascens crec que és una cosa que no oblidaré mai. Com a experiència pròpia en l’equip de futbol de Tordera, és la més important.
P: En guarda algun record, d’aquell dia?
R: Crec que el podria recordar tot sencer. Recordo arribar al camp del Sant Gregori, que vinguessin autobusos, la gent amb tambors que no sabia ni d’on van sortir, el moment de marcar el gol, gent corrent rere meu, tirant-me a terra i tenir una muntanya de jugadors sobre meu… I tot això sense sentir dolor! Quan l’àrbitre xiula el final només sento eufòria. Després va venir el sopar de cloenda i la rua, i va haver-hi tot un seguit de setmanes on em sentia el més important del món. Ja durant la temporada m’hi vaig sentir, però el fet de marcar el gol de l’ascens va ser la cirereta del pastís.
P: Quin va ser el pitjor moment com a futbolista del CF Tordera?
R: Sobretot quan vaig començar. Vaig arribar al primer equip amb divuit anys, jo venia del juvenil d’un altre equip i a Tordera em vaig trobar gent molt veterana. Al principi, no tenia minuts, no tenia oportunitats, i em vaig anar frustrant perquè en el futbol base em vaig sentir molt important i ara en el primer equip sentia que no era ningú, que costava fer-me un lloc. Finalment, però, treballant vaig poder marcar el gol més decisiu pocs anys després.
Galera també és propietari, cambrer, cuiner i community manager del Bar Danus. Com ell diu, és “la cara de les factures”, però també assegura que és un negoci familiar on treballen els seus pares, els seus germans i, de tant en tant, la seva parella
P: Com va afectar la pandèmia al negoci?
R: Les parts negatives ja les sap tothom. Nosaltres sempre hem buscat la part positiva. Sí que és cert que la pandèmia ens ha tingut tancats molts dies i en diverses fases. Entretant, sempre es deia que s’havia de tancar l’hostaleria i els restaurants, i això ha estat molt dur. Nosaltres hem tingut la sort que hem estat en un local més o menys petit i hem pogut continuar treballant sense grans despeses. La part positiva és que hem atret nous clients. Abans, per exemple, no fèiem serveis a domicili, i amb la pandèmia hem adquirit serveis com els de Just Eat o Glovo. Gràcies a això, la gent que està més lluny, que viuen a urbanitzacions o a altres barris, ens tenen com a servidor de menjar. També, per descomptat, m’ha permès trobar temps lliure per començar a fer vídeos a TikTok.
El torderenc té un compte de TikTok amb més de mig milió de seguidors (@abrigaca). En els seus vídeos, intenta donar veu als cambrers utilitzant situacions i anècdotes del seu dia a dia. No es considera famós, simplement és, com ell mateix diu, “un cambrer d’un bar que fa vídeos”.
P: Com prefereixes que et diguin: tiktoker o creador de contingut?
P: Com va sorgir la idea de crear-se un compte a TikTok?
R: El meu cuiner, l’Arturo, sempre em deia que a TikTok sortia gent fent el ximplet i que jo valdria per a això. Jo no coneixia l’aplicació, i pensava que era un espai on els nanos ballaven. Quan la vaig descobrir, el meu primer vídeo va ser un 13 de setembre del 2020, quan eren les dues de la matinada i ja tancàvem el bar. Aleshores, vaig fer un vídeo que durava vuit segons, i on feia veure que li deia a un client: “Gràcies per venir, però sobretot gràcies per marxar!”. El vaig titular Quan un client marxa a les dues de la matinada. Finalment, el vaig penjar, i l’endemà tenia un milió de visualitzacions. En un primer moment, veient que feia un vídeo a les fosques, amb mala qualitat i el bar tancat i, tot i això, tenia un milió de visites, vaig pensar que potser sí que valdria per això. A partir d’allà em vaig proposar cada dia pujar una cosa, i fins el dia d’avui no he fallat, i sempre he pujat un, dos o tres vídeos diaris.
P: En quin moment nota que s’està començant a fer viral?
R: És més endavant d’aquest vídeo. Amb el pas del temps, veig que això va a més quan un dia entra una persona al bar i em diu que venia de molt lluny, però que ho feia perquè havia vist els meus vídeos i em volia conèixer. Quan vaig veure que venia gent perquè em reconeixia, els hi agradava el meu contingut i volguessin felicitar-me, vaig pensar que alguna cosa estava fent bé.
P: Ha atret nova clientela gràcies a TikTok?
R: Sí. Ara hi ha gent que truca i demana que li confirmem si hi seré jo aquell dia, perquè si no hi soc, no vindran al bar. A més, venen persones de molt lluny i que, fins i tot, fan càlculs en el seu viatge per poder dinar al nostre restaurant. També ara sempre em para algú pel carrer. Tot això, vaig assimilant-ho a poc a poc i em dona un impuls per continuar fent-ho.
P: Quines creus que són les claus del seu èxit?
R: Crec que una de les claus és que quan vaig començar no havia gaire contingut de cambrers. Sí que hi havia un compte molt fort a Instagram anomenat “@soycamareroo”, però a mi mai m’havia aparegut un cambrer dient la veritat. Aleshores, volia un nínxol que no estigués fent servir ningú, i ara intento ser molt proper amb els meus seguidors. Si m’arriben tres-cents missatges, al dia intento obligar-me a respondre’ls a tots, perquè sé que si els contesto dues vegades seran seguidors que es quedaran amb mi. Això és part de l’èxit, i també que soc jo en els vídeos, a la vida real soc igual. La gent quan em ve a conèixer en persona em diu que soc igual que als vídeos. Quan venen els hi intento fer un espectacle mentre dinen i marxen impressionats perquè veuen que és la mateixa persona. Aquesta naturalitat m’ajuda a fer el contingut més fàcil i tenir aquesta proximitat.
P: Té un apartat en el seu perfil anomenat “Responent haters”. Què busca amb aquestes respostes?
R: Intento donar més veu a la gent que posa comentaris positius. Si només contestés els missatges negatius, donaria una sensació equivocada. Però, per exemple, si pujo la Coca-Cola cinc cèntims, la gent em respon que és molt car o que em vull fer d’or. Aleshores, aquests comentaris dolents els trec a la llum, i ni tan sols els responc jo, sinó que faig que els meus seguidors els responguin a la caixa de comentaris. A vegades dic: “No et respondré ni jo, et respondran els meus seguidors”. En aquest debat, ells mateixos s’obren els ulls, i s’expliquen, per exemple, el perquè d’aquests preus.
P: Ha pensat a deixar-ho alguna vegada?
R: No, perquè ho faig sense cap pressió. És veritat que es mouen diners, però els diners que jo moc són tan poquets que no puc dir que faig això per diners. No m’hi dedico exclusivament, TikTok paga tres, quatre o cinc euros al dia, i sí que és veritat que al final de mes puc ajuntar dos-cents euros, i ben rebuts que són, però no m’ajuda. Sí que és veritat que a vegades faig anuncis, em regalen samarretes, em venen a dinar… Però com que no ho faig per diners, no tinc cap pressió. No ho deixaria perquè jo mentre gravo m’ho passo molt bé, perquè gravo amb nens que venen al bar, perquè la gent es mira el meu contingut i quan ve em fan referències. Tot això em va impulsant a seguir.
P: Com es veu a cinc o deu anys vista?
R: A mi quan em preguntaven que què volia ser de gran els hi responia: “Jo vull ser famós”. Aleshores, pensava: “Per ser famós estudio periodisme, surto a la televisió, soc famós i ja està”. Sembla que per aquesta via no he pogut arribar i ara ho estic fent per TikTok. Aprofitant aquesta tirada tinc al cap fer-me un monòleg. Vull fer alguna cosa que em porti a un escenari, que no quedi tot rere la pantalla. Seria un somni omplir alguna sala, amb algun monòleg o alguna cosa d’improvisació.
P: Ja té algun projecte pensat?
R: Sí, tinc un monòleg al cap que anirà sobre cambrers i que ja està mig escrit. Jo tinc molta agilitat a l’hora de fer bromes i tenir sortides, i els monòlegs que he vist interactuen molt al principi amb el públic. Aquesta seria la primera part, d’improvisació, i la segona evidentment aniria dirigida al món dels cambrers i els clients. Sé que quan faci un monòleg, tota la gent que hi hagi haurà estat clienta alguna vegada, així que tiraria per situacions on el públic se senti identificat. Tinc un parell de restaurants que m’han demanat si ja el tinc a punt, m’estan posant pressa per a quan el tingui acabat pensi en ells, perquè volen que els hi ompli el local. Dintre de cinc anys m’agradaria veure’m en un treball fora del bar, lligat a ser cambrer però fora del bar, sigui omplint teatres o gravant vídeos a qualsevol part del món que em generin un ingrés i que continuïn sent divertits. M’agradaria molt dedicar-me al món de la creació de contingut, tant fora de la plataforma com a la vida real.
P: Deixaria el bar per dedicar-se exclusivament a aquest món?
R: Deixaria tantes hores. El dia que amb el mòbil a la mà guanyi el mateix que en el bar, serà el moment d’apostar per això al màxim. Ara mateix, no puc apostar per això al màxim perquè és molt incert. Amb TikTok, un vídeo que no m’he treballat res pot tirar endavant i, l’endemà, un vídeo al qual li he dedicat hores a preparar-lo es queda en quatre visites. Aleshores, he de fer una bona base, augmentar aquests cinc-cents mil seguidors i tenir un fonament de gent que sempre vegi els meus vídeos.
P: En què l’ha perjudicat TikTok?
R: Tinc un cotxe verd fluorescent que sembla un Hot Wheels (riu). El cotxe és cridaner, i crec que els policies em paren perquè deuen pensar que porto el tub d’escapament modificat. Aleshores, quan em paren i veuen que no tinc res fora d’ordre, penso que s’inventen una multa per justificar que m’han aturat (riu). Després, jo aprofito i faig vídeos explicant aquestes situacions, ja que pot servir perquè la gent vegi que aquesta mena de multes existeixen i que estiguin atents.
P: Ha portat el compte de l’Ajuntament de Tordera, el CF Tordera i el CD Blanes? Com passa de controlar xarxes socials amb tanta diferència de seguidors?
R: Tots aquests comptes més petits que portava tenien una ideologia molt marcada. És més fer allò que ells et diuen. En els meus comptes propis, la part positiva és que faig el que em dona la gana. Crec que és més fàcil controlar els meus comptes, en els quals treballo amb menys pressió amb més seguidors, que no pas amb el compte d’un equip de futbol o un ajuntament perquè t’obliguen a publicar un contingut determinat, a una hora determinada i amb una sèrie de directrius. Amb el meu compte puc ser més proper.
A part de cambrer i creador de contingut, Abraham Galera té la carrera de periodisme.
P: En què l’ha ajudat el periodisme a l’hora de crear contingut?
R: Potser et diria que en el vocabulari o el lèxic. Però són més les formes. Jo, per exemple, en els vídeos interpreto molts tipus de personatges, i el fet que amb el periodisme pugui tenir un ventall de possibilitats de dir les coses m’ajuda. Les veus radiofòniques que s’estudien a la carrera o el fet de no tenir por davant d’una càmera crec que m’ajuda una miqueta. Ho has de tenir dintre, però el grau ajuda.
P: En un futur li agradaria dedicar-se al periodisme?
R: Sí, però el periodisme m’ha decebut molt. Per què? Perquè ara a les retransmissions esportives apareix un periodista, però la resta és un exfutbolista, un exentrenador, un exàrbitre… No hi ha periodistes treballant-hi. La manera en com es prepararia un partit l’Iker Casillas i com ho faria un bon periodista canvia. Aleshores, com a periodista no s’arriba als llocs grans, i això és el que a mi em va frustrar. Sembla que la societat o les empreses de comunicació menyspreen que es tingui la carrera de periodisme, perquè en el futbol, per exemple, prefereixen agafar futbolistes o àrbitres retirats abans que tres persones que poguessin fer la retransmissió del partit correctament. Per tant, aquesta frustració no sé si permetria que a mi em tornessin a venir ganes de ser periodista, perquè sé que arribaria a un punt on no podria arribar a més.
P: En clau comunicació, com veu el canvi que s’està produint gràcies a les xarxes socials?
R: Aquesta entrevista, per exemple, és per Ràdio Tordera, i possiblement per on menys s’escoltarà és per la ràdio en si. Vosaltres (Ràdio Tordera) us heu hagut d’anar modernitzant, i arran de la pandèmia ha estat un “o renovar-se o morir”. Al cap i a la fi, un mòbil tothom el té a la mà, i, en canvi, una televisió o una ràdio, no. Aleshores, si aconseguim arribar a un mitjà que sigui accessible per tothom i ho fem adaptant-nos bé… Tot i això, no crec que la premsa escrita desaparegui. De fet, al bar cada dia tenim la premsa en paper i es llegeix. És com veure un Barça-Madrid: encara que es pugui veure a TV3, si es pot veure al bar, millor. Però un mòbil el té més gent a l’abast, ens hem d’anar renovant.
Abraham Galera, més conegut com a @abrigaca, dona veu als cambrers. Situacions d’humor però reivindicatives que posa de manifest la realitat de cada dia. Al Pont de Ferro anem fins al Bar Danus, restaurant del tiktoker torderenc, per conèixer tot allò que fins ara no coneixíem sobre ell.